CEPTA presenta al Vendrell les dades de l'Observatori dedicades al Baix Penedès

La CEPTA presenta al Vendrell les dades de l'Observatori dedicades al Baix Penedès

El regidor d'Ocupació, Joan Maria Diu, i el president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte, han presentat aquest matí les dades de l'Observatori Empresarial que aquesta patronal ha dedicat al Baix Penedès. L'objectiu d'aquest estudi és fer una diagnosi de la demografia, les infraestructures i l'activitat econòmica de la comarca, i alhora proposar eines d'integració d'aquesta zona a l'activitat econòmica, administrativa, ciutadana i humana del Camp de Tarragona.

La publicació de l'Observatori és el primer fruit visible del conveni de col·laboració signat recentment entre l'Ajuntament del Vendrell i la CEPTA. El cap d'estudis de la patronal tarragonina, Joan Gallardo, ha manifestat que l'objectiu de les propostes de l'informe "és que els agents de la zona puguin iniciar un debat enriquidor sobre com millorar les sinergies amb el Camp de Tarragona i millorar l'encaix entre els dos territoris".

De la seva banda, el regidor d'Ocupació ha ressaltat la necessitat que la comarca del Baix Penedès potenciï la seva obertura econòmica tant al Camp de Tarragona com a l'àmbit del Penedès. En aquest sentit, Joan Maria Diu ha avançat que aquesta col·laboració entre territoris es plasmarà, precisament, en unes jornades que es realitzaran tant a Vilafranca del Penedès (25 de març) com al Vendrell (primera setmana de juny) i que serviran per posar en contacte empreses d'una i l'altra capital.

L'acte de presentació de l'Observatori també ha comptat amb la presència del gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Francesc Simó.

ANNEX: Us adjuntem un resum de les principals propostes que s'inclouen dins de l'Observatori i algunes dades destacades de la diagnosi.

PART 1. Propostes que s'inclouen dins del conveni

Promoure plans de descentralització d'aquestes dependències situades en l'àmbit territorial del Camp de Tarragona, amb l'objectiu d'augmentar el seu pes al Baix Penedès.

3. Diputació de Tarragona

Localitzar un nombre creixent de dependències de la Diputació de Tarragona al Baix Penedès, a fi i efecte de disposar d'una administració local de segon nivell prou descentralitzada i amb capacitat per proveir un servei de qualitat als municipis de l'àrea septentrional de la demarcació. Actualment, com a servei de major rellevància, només es palesa la presència de BASE al Vendrell, d'acord amb la política que ja manté aquest organisme, de restar present a les capitals de comarca.

4. Universitat

Procedir a una efectiva descentralització de la Universitat Rovira i Virgili, localitzant escoles universitàries i facultats al Vendrell, tot cercant una nova centralitat en matèria d'estudis superiors a la província. De la mateixa manera, si es produeix la ubicació de noves universitats, tant públiques com privades, promoure que els municipis de més grans de la comarca del Baix Penedès puguin esdevenir seus.

5. Comunicacions

Proposar que s'impulsi definitivament la xarxa de rodalies per assegurar la comunicació fluïda entre el Camp de Tarragona i el Baix Penedès i que la primera línia que entri en funcionament sigui la que uneixi Reus amb Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Aquesta iniciativa permetrà enllaçar el Camp de Tarragona amb el sud de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la seva àrea d'influència, a través de la costa i de l'interior.

5.2 Transport col·lectiu per carretera

Establir línies d'autobusos interurbans directes entre el Vendrell i Calafell amb Reus i Tarragona, sense cap parada comercial: només origen i destinació, i que emprin l'autopista AP-7 per oferir un temps de viatge prou atractiu com per assolir una quota de mercat creixent, tant en termes de mobilitat obligada (treball i estudi) com no obligada (lleure).

D'altra banda, pel que fa al transport col·lectiu, és urgent assegurar connexions ferroviàries (rodalies del Camp de Tarragona) i viàries (línies de transport públic per carretera interurbà) que possibilitin l'accés directe des del Baix Penedès a infraestructures d'abast supraterritorial localitzades al nucli central del Camp de Tarragona, com és el cas de l'estació del Camp de Tarragona, l'estació intermodal del Camp de Tarragona i l'aeroport de Reus.

5.3 Xarxa bàsica de carreteres

Proposar el desdoblament de la carretera C-51 entre Valls i el Vendrell, a fi i efecte de garantir una connexió eficient i alternativa amb l'àrea central del Camp de Tarragona, i reforçar les comunicacions per l'àrea costanera -a través de l'autopista AP-7, amb tres carrils en cada sentit fins a Salou- i el desenvolupament del Corredor Mediterrani.

Pel que fa a la comunicació interior, proposar l'impuls de la C-51 desdoblada -amb configuració d'autovia i dos carrils per sentit- i la conversió de la N-340 en autovia (A-7, la connexió viària entre el Baix Penedès i el nucli central del Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, restaria prou resolta, disposant d'itineraris alternatius de gran capacitat).

6. Activitat empresarial i suport a l'emprenedoria

Apostar per la consolidació de vivers i de centres de negocis al Camp de Tarragona, que integrin les eines de suport a l'emprenedoria i al món empresarial del Camp de Tarragona, i en particular, les localitzades al Baix Penedès, perquè possibilitin l'intercanvi efectiu d'empreses.

7. Cooperació entre municipis

Impulsar els mecanismes de cooperació entre municipis, molt més enllà de l'àmbit estrictament comarcal, en qüestions relatives a la prestació de serveis socials, la gestió de residus, la gestió integral del cicle de l'aigua, els esports i la promoció turística i de la imatge, entre d'altres.

8. Sòl industrial

Impulsar mesures per a evitar una especialització de l'activitat econòmica intensiva en l'ús del sòl, però amb poca creació d'ocupació i limitada aportació, en termes de valor afegit. Controlar les activitats logístiques.

PART 2. Realitat demogràfica del Baix Penedès

Un dels fets que crida l'atenció és el fort creixement demogràfic que ha experimentat el Baix Penedès en els darrers vint anys. A la comarca del Baix Penedès hi conviuen dues realitats marcadament diferenciades: la primera, a l'interior, amb un creixement demogràfic gens menyspreable -la població s'ha doblat en 27 anys-, però amb taxes d'augment molt més semblants a les del Camp de Tarragona; la segona, contràriament, als tres municipis costaners, on s'ha palesat un creixement demogràfic explosiu, amb taxes anuals extraordinàriament elevades.

PART 3. Estructura econòmica i del teixit productiu

Un dels fets més notables que caracteritza el teixit productiu del Baix Penedès és la insuficiència, en termes d'activitat econòmica, per generar prou ocupació per a una població creixent. El PIB del Baix Penedès ha anat guanyant pes de forma progressiva en els darrers anys, a l'empara d'un fort dinamisme de la construcció i els serveis. Tot i això, el moderat dinamisme del PIB al Baix Penedès no impedeix que es palesi l'existència d'un teixit productiu poc dimensionat, la qual cosa es tradueix en un baix nivell de PIB per càpita.

El creixement econòmic del Baix Penedès dels darrers anys s'ha suportat en dues activitats amb un component força cíclic, com són la construcció -tant de primera residència com de turisme residencial- i el sector serveis, turisme i serveis a les persones. La caiguda de l'ocupació ha estat notable, amb una contracció del 47%, una realitat que fa que el sector de la construcció assoleixi el 70% del pes en el sector serveis.

Per a més informació: